Black is Beltza

Fermín Muguruza: “L’heroïna és una eina de la guerra bruta i no tan sols al País Basc”

Villaweb

Entrevista al cantant, productor i director de cinema Fermín Muguruza i a la dibuixant de còmics i novel·les gràfiques Susanna Martín sobre el projecte “Black is Beltza II: Ainhoa”

L’Ainhoa és una jove cubana que a final dels vuitanta va anar al País Basc a conèixer la terra del seu pare i s’hi va trobar un context marcat pel conflicte armat i el consum d’heroïna. Després se’n va anar al Líban, l’Afganistan i Marsella i acabà veient de molt a prop el món de les xarxes de narcotràfic i els vincles amb la política. Aquest és el punt de partida de Black is Beltza II: Ainhoa, l’últim còmic de Fermín Muguruza, fet juntament amb Harkaitz Cano i Isa Campo i amb els dibuixos de Susanna Martín, que aporten una perspectiva diferent dels de la primera part. Aquesta segona part de Black is Beltza, que també té disc i film, denuncia la guerra bruta contra la dissidència en diversos llocs del món, repassa el bo i millor del punk i el rock basc dels vuitanta i esdevé un homenatge a Íñigo Muguruza, el germà de Fermín, que, com ell, apareix al còmic.

Parlem dels detalls de la història amb el cantant, productor i director Fermín Muguruza i amb la dibuixant de còmics i novel·les gràfiques Susanna Martín. L’obra és també una defensa decidida de les llengües minoritzades –s’ha projectat en basc a Madrid, s’ha editat en català…– i ambdós ho deixen clar: ell és un basc que parla català; ella, una catalana que aprèn basc.

Black is Beltza II: Ainhoa és la segona part del còmic Black is Beltza. És un projecte transmèdia: disc, còmic i film. Com heu treballat tots els vessants i per què aquesta obra?

—Fermin Muguruza [F. M.]: Sempre he tingut el còmic molt a prop… Al primer disc de Kortatu ja vam dedicar la primera cançó al còmic de Montesol Revuelta en el frenopático. Després del primer còmic de Black is Beltza ens van proposar de fer una exposició i activitats, i fins i tot vam acabar enregistrant un disc. Alhora, vam fer el primer film. Per tant, la idea d’un projecte transmediàtic va sortir pel camí, amb el benentès que volíem que cada plataforma tingués independència. En aquesta segona part ho hem fet tot alhora, però volia que tingués una altra estètica, i això ens ho podia donar la Susanna Martín, que ha fet molts còmics relacionats amb l’Amèrica Llatina, Palestina, de suport al moviment feminista…
—Susanna Martín [S. M.]: En Fermín al País Basc és un símbol. Jo visc allà, en un poblet molt petit i bascòfon, i tot sovint quan hi ha protestes o festes sona “Sarri, Sarri”. Qui m’ho havia de dir, que aquell cantant em proposaria un projecte! Sents responsabilitat perquè has de dibuixar Kortatu i perquè Black is Beltza I va ser molt gran. La feina de dibuixar la vaig fer a partir del guió cinematogràfic, que sempre és més llarg que el còmic, i he tingut força feina de retallar molt.

L’Ainhoa és la filla dels protagonistes de la primera part. És una dona negra i lesbiana narrada i dibuixada sense estereotips.

—S. M.: De primer, per a fer els dibuixos, van pensar en Natacha Bustos, que treballa per a Marvel i és mestissa. Hauria tingut molta lògica i molt de pes que hagués dibuixat Ainhoa, però no podia… Jo no sóc mestissa, però també em travessen moltes coses i vaig amb cura. Per exemple, en la qüestió del sexe lèsbic m’hi he recreat! Es troben a faltar bones recreacions del sexe lèsbic a les ficcions, és una mancança… I hi ha un personatge, Yassim, que he dut a un terreny ambigu. No és que sigui no binària, però és diferent, i li he posat una mica de mi.

Black is Beltza Susanna Martín, Fermín Muguruza 06.10.2022 Foto: Albert Salamé / VWFoto

La protagonista comença les seves aventures en un País Basc marcat pel conflicte armat i el consum d’heroïna. El guió que ho explica us ha portat algun maldecap. A l’hora de cercar finançament heu tingut un no contundent, el de Televisió Espanyola. Què ha passat?

—F. M.: L’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) ens va dir que donaven suport a l’animació, i per això vam ser una mica ingenus i vam pensar que podríem tenir més finançament. Però TVE ens va dir que el guió no encaixava en la seva línia editorial. No és tan sols què van dir-nos a nosaltres, sinó què diuen amb totes les pel·lícules del conflicte basc que sí que encaixen en la línia editorial. Al Festival de Cinema de Sant Sebastià totes les pel·lícules de la nostra categoria tenien el suport de TVE i l’ICCA. La nostra, no…

Sempre insistiu que hi ha una batalla clara pel relat en la qüestió basca.

—F. M.: La batalla pel relat sempre l’hem tinguda, i és per això que en aquest llibre parlem dels anys vuitanta. Llavors nosaltres ja cantàvem sobre una realitat diferent de l’oficial; tots els grups que surten a la pel·lícula i el còmic: Kortatu, Vulpes, Eskorbuto, La Polla Records, Barricada, Cikatriz, RIP… També hi surt Vómito perquè és el grup de Víctor Pérez, el meu company d’escola, festes i militància. Després de l’heroïna va tenir la sida i va morir. El rock basc va ser molt important en això, però som encara en la batalla pel relat. Després de la pel·lícula Lasa i Zabala no han donar suport a cap altra amb un punt de vista com aquest. Després d’aquesta van dir xxxxt…! I Unax Ugalde, que va posar la veu a aquesta pel·lícula, va tenir moltes dificultats perquè viu a Madrid i li van posar una pistola al cap en una discoteca… Tenim el govern més d’esquerra de la història després de la Segona República, però què passa?
—S. M.: I allò de “bilduetarres” encara sona… O la persecució de les feministes basques al crit de “puta etarra”, com li fan a Irantzu Varela… És increïble.

Black is Beltza Susanna Martín, Fermín Muguruza 06.10.2022 Foto: Albert Salamé / VWFoto

En el marc del conflicte basc, en el film apareix la utilització de les drogues per a la guerra bruta contra la dissidència en contexts diversos.

—F. M.: L’heroïna és una eina de la guerra bruta, no tan sols al País Basc. És la mateixa història que va passar als Estats Units, que es va utilitzar la droga per finançar la guerra contra Nicaragua i després la guerra contra l’Afganistan socialista.
—S. M.: Als Estats Units també hi va haver bandes que després es van transformar en maras, quan van expulsar del país els seus membres a partir de finals dels vuitanta. Van tornar als països d’origen carregats amb una motxilla molt bèstia de narcotràfic.
—F. M.: Van reproduir tot l’esquema de maras, de bandes, de gangs, que havien après als Estats Units, però als seus països d’origen. El control de tota aquesta droga il·legal sempre l’ha fet la CIA, que és la gran multinacional…

Al film això també s’esmenta en el context del País Basc. Sempre s’ha parlat d’una suposada connivència entre la Guàrdia Civil i el narcotràfic. Molts experts, però, diuen que no hi ha cap prova per a sostenir-ho. Què en penseu?

—F. M.: No és que nosaltres ho pensem, és que en tenim constatació empírica. Tenim l’informe Navajas! Només en van sortir a la llum unes quantes pàgines, però assenyalaven la caserna d’Intxaurrondo, i especialment Galindo, que tenia pisos pertot arreu, milions de pessetes, cotxes… Aquest informe va desaparèixer. A més, hi ha allò que l’ex-lehendakari Ardanza va escriure a les seves memòries: quan va ser batlle de Mondragón estava molt preocupat perquè veia que l’heroïna entrava al poble. Va crear un petit grup de policia municipal per investigar què passava amb uns cotxes que hi anaven cada setmana. Van fer un seguiment i aquells cotxes venien de la caserna d’Intxaurrondo! I Ardanza no és sospitós de donar suport a l’esquerra independentista… Va defensar molt el neoliberalisme i es va pagar amb diners públics una visita amb Ronald Reagan. De les clavegueres de l’estat en diem “clavegueres”, però són molt a la superfície, amb Villarejo, Ferreras… I no tan sols contra els bascs, parlem també de Catalunya. Amb nosaltres van fer un experiment per a aplicar-lo arreu. Voleu votar? Doncs model basc…

A Ustelkeria, de Negu Gorriak, acusàveu Galindo d’aquestes connivències amb el narcotràfic. Concretament el relacionàveu amb la desaparició de cent cinquanta quilos de cocaïna d’una comissaria d’Irun. Us va denunciar i això us va dur a un procés judicial que es va allargar anys. Com veieu el panorama actual, en què escriure música política encara és un risc?

—F. M.: Tenim Pablo Hasel a la presó i Valtònyc a l’exili. Jo vaig ser a totes les manifestacions i vaig participar molt activament contra l’empresonament de Hasel, i fa tres anys també vam fer un sound system amb La Mata, Chalart58 i Los Chikos del Maíz per a donar suport a Valtònyc. És una injustícia i necessitem l’amnistia per a tots dos.
—S. M.: No es pot parlar de res: ni criticar la família reial, ni res. També van segrestar Fariña simplement perquè assenyalava Aliança Popular. Abans parlàvem de què es pot dir i què no sobre el País Basc… Doncs arrosseguem molts forats negres que no hem tapat, com la qüestió de les fosses comunes o de les clavegueres. De Jordi Pujol, per exemple, no s’ha dit tot. No es diu res de moltes coses… Hem d’agafar una excavadora i començar a remenar la merda fins que surti tot.

Black is Beltza Susanna Martín, Fermín Muguruza 06.10.2022 Foto: Albert Salamé / VWFoto

Sou una catalana que viu al País Basc i que aprèn basc i un basc que parla català perfectament. A partir de les vostres mirades, com veieu la situació que viuen aquests dos moviments d’alliberament nacional?

—F. M.: En el cas basc, això que fa Bildu al congrés, a part de denunciar moltes coses, s’explica perquè tenim un procés de pau que encara no ha acabat. És per això que negocia moltes coses que per a nosaltres són imprescindibles, com ara tenir els presos no tan sols al costat de casa seva, sinó també lliures per a poder tancar el període de la lluita armada. És molt fàcil de llegir entre línies què fa Bildu a Madrid. Quan dóna suport a segons què és també perquè té un cop d’ajuda per als presoners polítics o per als refugiats, que han tornat gairebé tots. No crec que sigui cap secret: és llegir políticament què passa. No fem gaire soroll perquè potser dins les negociacions hi ha la idea de no fer soroll, de no fer benvingudes… No sóc en cap taula de negociació, però crec que va per aquí…
—S. M.: Jo des que visc al País Basc he agafat més perspectiva i no puc deixar de comparar les maneres d’uns i altres. Estic molt d’acord amb l’acostament dels presos. Visc en un poble en què un percentatge molt alt de persones han estat o continuen a la presó, en molts casos que conec de manera injusta… Arran de l’1-O també em vaig adonar de com reaccionaven molts. Sorties del País Basc i la bandera espanyola era arreu. A mi m’han fet molta broma: “Catalana i al País Basc, tant com pots per no trepitjar el centre!” Doncs sí! Arran de l’1-O m’he vist reforçant una idea d’independència que tenia molt més apagada quan vivia aquí. Pensava que la cosa anava bé, fins que em vaig adonar que no, que era una aigua calmada que encara no s’havia mogut.

Jatorrizko berria irakurri


Comprar libro:

El Sentido de la Birra – Capítulo 310 Fermin Muguruza

El sentido de la Birra

Fermín Muguruza es un cantante, productor y director de cine de Irún. Ahora en cartelera tienes su film de animación “Black is Beltza : Ainoha”. Además es conocido por ser fundador de Kortatu y Negu Gorriak, ambos grupos radicales vascos. Se mueven entre el ska, dub, rock, funk, soul, drum & bass y el reggae. Si no lo has bailado no sabes lo que es quemar toxinas y generar buena energía 😉 Mientras preparas la pista, puedes disfrutar de esta entrevista.

Egizu irri, musikak dirauen bitartean

eitb ➝ [Begoña del Teso]

Zinema irudia al da soil-soilik? Hona hemen musikaren eta soinuaren aldeko bost etsenplu derrigorrezko: Fermin Muguruzaren Black Is Beltza II Ainhoa, Andrew Dominiken Blonde, Parker Finnen Smile, Brett Morgenen Moonage DayDream eta Claire Denisen Avec amour et acharnement.

…Horietako bat ere ez litzateke den pelikula izango musikarik gabe. Kortatu eta Negu Gorriak taldeetan  aritu zen  musikariaren animaziozko zinema puskan, kasu, kontakizunaren DNAn  da zizelkatua, soinu banda. Egituratu egin du filma. Mamitu. Bere nondik norakoa markatu. Mursego, Imanol, Broken Brothers Brass Band, The Pogues, Barricada, Benny Moré, Cicatriz, Redskins…  Horiek gabe, Ainhoa ez litzateke existituko….

Black is Beltza

Susanna Martín ilustra ‘Black is Beltza II: Ainhoa’: “No hay revolución sin canciones”

RTVE

Este cómic es la nueva entrega del proyecto multimedia de Fermin Muguruza

Este jueves, 6 de octubre, llega a las librerías, Black is Beltza II: Ainhoa (Reservoir Books), la segunda novela gráfica del proyecto multimedia de Fermin Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak) cuya nueva película se estrenó en cines la semana pasada. El músico, Harkaitz Cano e Isa Campo firman el guion que ha transformado en viñetas Susanna Martín (AnnemarieOfensiva final).

Hemos preguntado a Susanna qué es lo que le ha atraído de este proyecto que también incluye un disco y una gira de Muguruza: “Lo primero, la oportunidad de trabajar con Fermin Muguruza, que es un símbolo en el País Vasco, en muchos sentidos. Además, colaborar en un proyecto como este, que es muy distinto a lo que estaba acostumbrada. También me han dejado aportar mis granitos a la historia. Y, por supuesto, que me encantó el guion. Lo que nos sospechaba es el enorme trabajo que me iba a suponer este cómic”.

Página de ‘Black is Beltza: Ainhoa’

Una joven boliviana que recorrerá los puntos más conflictivos de los 80

El primer cómic y la película original de Black is Beltza se centraban en los movimientos sociales de los 60. Este nos traslada 20 años en el futuro para contarnos la historia de Ainhoa, una joven boliviana que viajará por algunos de los puntos más conflictivos del mundo en los 80, en los últimos años de la Guerra Fría, desde el País Vasco hasta Beirut, pasando por Kabul o el Kurdistán.

“Ainhoa –nos cuenta Susanna-, es la hija de Manex y Amanda, los protagonistas de la primera entrega, y nos sirve para repasar todas esas revoluciones que hubo en los 80, sobre todo desde el 86 al 88, cuando transcurre la historia del cómic, desde la revolución sandinista, Afganistán…”

“Ainhoa viajará por oriente haciendo fotos para Josune, una joven periodista –continúa-. Pero también hay numerosos guiños a todas esas revoluciones que tenían lugar en Latinoamérica”.

“En esa época –añade-, yo tenía diez o doce años y recuerdo poner la televisión y parecía que solo había guerras en el mundo. Creo que fue una época muy dura. Ahora también vivimos tiempos delicados, pero parecía que en aquella época las cosas solo se podían solucionar con guerras”.

Otro de los temas es el del narcotráfico. “Si, hablamos de ese narcotráfico orquestado por los gobiernos de grandes países a nivel mundial -afirma Susanna-. También sobre la heroína, que hizo mucha mella en el País Vasco, sobre todo en Guipuzcoa, Bilbao y los alrededores de Donosti, donde mucha gente murió por sobredosis, SIDA… Y también hablamos sobre cómo la introducción de la heroína en el País Vasco, en esa época final de ETA, fue una estrategia política central, del gobierno español, para intentar someter a la juventud y mantenerlos ocupados con las jeringuillas”.

Página de ‘Black is Beltza: Ainhoa’

Una película de espías con el espíritu de Corto Maltés

Susanna describe la historia como: “Una película de espías de los años 70, de las que yo veía de pequeña sobre la guerra fría, el contraespionaje. Tiene ese espíritu. Y luego mucho suspense, porque piensas que Ainhoa es una chavalita un poco ingenua, que se dedica a sacar fotos en un bar, que hace un viaje de reencuentro familiar, pero al final descubrimos que no es tan inocente y nos tiene reservada una sorpresa”.

Destacar también la influencia de Corto Maltés en el cómic, algo patente desde la propia portada: “Esa imagen de la cubierta es un homenaje a Hugo Pratt y Corto. Está muy inspirada en su álbum Las Etiópicas (Norma), en esas mujeres que él dibujó. Además, hay un pequeño guiño, que ya estaba en el guion, porque Fermin es muy fan de Corto. Y es que cuando Ainhoa llega a Pamplona le enseña unas fotos de guerrilleros a su abuela y uno de ellos es Cortó Maltés. El espíritu de Corto Maltés sobrevuela todo el cómic”.

Página de ‘Black is Beltza: Ainhoa’

“No hay revolución sin canciones”

Uno de los mensajes de la película es que la Cultura puede cambiar el mundo. “Totalmente –asegura Susanna-. Hay una frase que dice Iñigo Muguruza en el cómic, parafraseando a Salvador Allende que es: ‘No hay revolución sin canciones’. Y yo estoy totalmente de acuerdo. Pero con cultura no me refiero a ir al cine, sino, por ejemplo, lo que hicieron en Nicaragua de ir alfabetizando a la gente de los pueblos para que supieran leer y tuvieran sus propias ideas. Creo que eso es fundamental. Es un poco lo que comentaba antes de usar la heroína para amansar a las masas, si nos quitan el pensamiento es cuando nos ganan la batalla”.

Y ya que hablamos de música, preguntamos a Susanna qué importancia tiene la música en la historia: “Eso es lo único que echo de menos en el cómic, la maravillosa banda sonora de la película. En las viñetas metemos muchas canciones, porque nos parecen importantes para la trama, pero esa banda sonora es fundamental para completar el retrato de esa época, de esa década, que también fue tan importante a nivel musical”.

Días de Cine:Black is Beltza II: Ainhoa.

“El cómic es un homenaje a Iñigo Muguruza”

El cómic también es un homenaje de Fermin a su hermano pequeño, Iñigo Muguruza, que falleció en 2019 –nos comenta Susanna-. Para mí ha supuesto una gran responsabilidad dibujar esta historia porque, como comentaba, aquí Fermin y Kortatu son un símbolo. Y ahí estaba yo, dibujando el último concierto de Kortatu. Ha sido muy especial”.

En una de sus anteriores novelas gráficas, Annemarie (Norma, 2020), Susanna y María Castrejón recreaban la vida de la periodista, escritora y fotógrafa Annemarie Schwarzenbach (1908-1942). Le preguntamos si tiene algo en común con Ainhoa: “Son dos mujeres muy echadas para adelante, muy valientes, y por eso me gustan mucho. E incluso me dan envidia, porque yo no soy así y me gustaría serlo. Ver a personajes femeninos fuertes recorriendo el mundo de esa manera es genial. Y creo que es fundamental para que los jóvenes tengan referentes femeninos”.

Hablando de eso, destacamos también a Josune, una joven periodista comprometida que hará esos viajes junto a Ainhoa: “Es como su compañera de armas. Me encanta este personaje porque es una chavala corriente que se atreve con todo, que vive en Pamplona con sus colegas, su cuadrilla… y, de repente, se encuentra recorriendo el mundo para documentar todos esos conflictos; sin saber muy bien cómo ha llegado hasta ahí”.

Página de ‘Black is Beltza: Ainhoa’

La relación del cómic con la película

Como os contábamos, este cómic forma parte de un proyecto multimedia que también incluye la película, un disco e incluso una gira. Preguntamos a Susanna por la relación del cómic con el largometraje: “Amabas cosas forman parte de este gran proyecto y se complementan. Pero, a la vez, las dos funcionan por separado, igual que la banda sonora, que puedes escuchar sin conocer la historia. Se mantiene esa individualidad de cada parte, pero forman parte de ese conjunto en el que todo encaja a la perfección”.

De hecho, Susanna no había visto la película hasta ahora: “La vi el día 30 de septiembre en el estreno. No quería que me influyera demasiado. Si que me pasaron los diseños de los personajes, para que no fueran demasiado diferentes, pero algunos los veía de otra manera, con el cuerpo diferente y cosas así, y me dieron muchísima libertad para hacerlo a mí manera. Es lo que decía antes, que muchas autoras actuales estamos creando referentes y para eso yo necesitaba esa libertad”

En cuanto al guion de Fermin Muguruza, Harkaitz Cano e Isa Campo, Susanna asegura: A mí me pasaron el storyboard de la película. Y lo leí, pero intenté que no me influyera, porque es cinematográfico y son narrativas muy distintas. Fue un currazo pasar el guion a las viñetas: adaptar escenas, simplificarlas e incluso eliminarlas; añadir otros ritmos, silencios o espacios… cosas que igual no están en la película. Ese es el trabajo invisible que hacemos y es lo que más me apasiona cuando hago un cómic, la parte más sesuda y más lenta de hacer”.

Preguntamos a Susanna hasta qué punto se ha inspirado en el primer cómic de Black is Beltza, realizado por Muguruza y el dibujante argentino Dr. Alderete: “Él tiene un estilo muy particular, muy personal, inspirado en la imaginería cartelística y las estampas mexicanas y mi estilo es muy diferente. Por eso he dibujado con mi estilo, pero he respetado su técnica de aplicación del color. También he aplicado tramas, como él, pero lo he hecho a mi manera”.

Página de ‘Black is Beltza: Ainhoa’

Para distinguir los viajes de la protagonista, uno de los recursos de Susanna Martín es el color: “Cada viaje tiene un color distinto para que los lectores se den cuenta enseguida de que están en otro país. Porque hay tanta información en el cómic que me daba miedo que la gente se perdiera entre tantos conflictos y viajes”.

“Y luego tuve que dibujar todos esos países –añade-. Fermin me pasó una cantidad ingente de fotografías y documentación gráfica de esa época, lo que me facilitó mucho el trabajo, porque hay una cosa que nos pasa a los dibujantes y es que, cuando trabajamos en cómics históricos de zonas que han sido afectadas o incluso destruidas completamente por guerras, es complicado encontrar las imágenes correctas”.

En cuanto a sus proyectos, Susanna nos comenta: “Ahora trabajo en dos proyectos, pero no me dejan hablar sobre ninguno de ellos. Y a raíz de Black is Beltza: Ainhoa están llegándome propuestas muy jugosas. Ahora mismo estoy viendo cómo las encajo y a ver qué puedo hacer, pero de momento no os puedo dar ninguna primicia!.

Black is Beltza: Ainhoa, llega a las librerías este jueves, 6 de octubre.

Portada de ‘Black is Beltza: Ainhoa’ 

Jatorrizko berria irakurri